PROU DE LIMITACIONS

PROU DE LIMITACIONS!

Filla: Mare, pare, m’agrada el futbol i vull formar part d’un equip.

Mare: ja n’estic farta de dir-te que això és de xics.

Filla: però hi ha equips de futbol femení.

Pare: però eixes son totes unes “marimacho”.

Mare: i a més, si jugues a futbol se’t faran les cames d’home.

Filla: jo, jo, només vull jugar a futbol....

Aquest article va dedicat a totes aquelles xiques “futboleres” incompreses per la societat, que han lluitat per fer allò que volien, jugar a futbol.

No en seran poques  als qui els sone aquestes converses de sobre taula, i aquesta lluita per aconseguir realitzar un esport. Està clar, que el futbol sempre ha estat considerat esport masculí per excel·lència, vivim en una societat, marcada clarament pels rols que s’atribueixen als homes i a les dones, i ben diferenciats. Començant des del principi, si naix xiquet ha de portar color blau i si naix xiqueta rosa, si naix xiquet serà futbolista i si naix xiqueta tenista, i així successivament. Jo personalment, per moltes voltes que li he pegat, encara no entenc aquestes obsessions, a cas no som persones humanes, amb raó, amb sentit comú, i perfectament desenvolupades com per a fer aquestes distincions? D’aquesta manera, es `pot afirmar que tant homes com dones naixem limitats, limitacions de sexe, discriminació sexual, perquè la mare que va a preguntar a quin esport pot apuntar a la seua filla, no espera que li diguen “a futbol femení”, espera que li diguen “a gimnàsia ritmica, a bàsquet, a tenis...”. En aquest punt, ja he nombrat unes quantes raons per les quals el futbol femení es desenvolupa tant a poc a poc. La meua intenció en aquest article, es intentar conscienciar a totes aquelles persones que el llisquen de que miren les persones com a persones, no com a homes o dones, i d’aquesta manera, cada vegada hi haurà molta més igualtat i heterogeneïtat en tots els esports, així els xics podran fer gimnàsia rítmica  sense ser discriminat per la societat  al mateix temps que les dones juguen a futbol.