LA VIDA ESCOLAR ALS CORREDORS
Personalment m’he sentit molt identificada amb l’autor Daniel Pennac, als 5 anys em van detectar hiperactivitat i a més epilepsia. Recorde haver passat més temps als corredors que a l’aula. Jo, degut a que era una nena molt desinquieta, distorsionava l’ambient de classe i l’opció més fàcil per a molts dels meus antics professors era enviar-me fora de classe (per a que pensés amb allò malament que havia fet). No se encara com em van anar passant de curs, ja que a les meues notes sempre “necessitava millorar” en molts aspectes. Recorde quan vaig arribar a 3er de primària, m’havia d’aprendre l’abecedari, hi vaig tindre una professora que me’l va fer copiar més de 500 vegades, perquè no hi havia forma de que me l’aprengués.
A mi també em van salvar uns quants mestres, començant per 6e, la meva tutora. Fins que vaig passar a la E.S.O on em vaig trobar amb uns mestres genials, que van creure amb mi i que fins avui, encara tinc contacte amb ells. Aquests mestres són aquells que no descansen mai de la docència i es preocupen pels seus alumnes personalment. Viuen la docència apassionadament.
No deixeu de banda els caps de suro ni vos els lleveu de damunt com si no anara amb vosaltres, com a futurs docents, aquest llibre de Pennac ens ajudarà a comprendre un com millor a aquesta classe d’alumnes.
