viernes, 8 de abril de 2011

LA VIDA ESCOLAR ALS CORREDORS

LA VIDA ESCOLAR ALS CORREDORS

Personalment m’he sentit molt identificada amb l’autor Daniel Pennac, als 5 anys em van detectar hiperactivitat i a més epilepsia. Recorde haver passat més temps als corredors que a l’aula. Jo, degut a que era una nena molt desinquieta, distorsionava l’ambient de classe i l’opció més fàcil per a molts dels meus antics professors era enviar-me fora de classe (per a que pensés amb allò malament que havia fet). No se encara com em van anar passant de curs, ja que a les meues notes sempre “necessitava millorar” en molts aspectes. Recorde quan vaig arribar a 3er de primària, m’havia d’aprendre l’abecedari, hi vaig tindre una professora que me’l va fer copiar més de 500 vegades, perquè no hi havia forma de que me l’aprengués.
A mi també em van salvar uns quants mestres, començant per 6e, la meva tutora. Fins que vaig passar a la E.S.O on em vaig trobar amb uns mestres genials, que van creure amb mi i que fins avui, encara tinc contacte amb ells. Aquests mestres són aquells que no descansen mai de la docència i es preocupen pels seus alumnes personalment. Viuen la docència apassionadament.  
No deixeu de banda els caps de suro ni vos els lleveu de damunt com si no anara amb vosaltres, com a futurs docents, aquest llibre de Pennac ens ajudarà a comprendre un com millor a aquesta classe d’alumnes.

PROU DE LIMITACIONS

PROU DE LIMITACIONS!


Filla: Mare, pare, m’agrada el futbol i vull formar part d’un equip.
Mare: ja n’estic farta de dir-te que això és de xics.
Filla: però hi ha equips de futbol femení.
Pare: però eixes son totes unes “marimacho”.
Mare: i a més, si jugues a futbol se’t faran les cames d’home.
Filla: jo, jo, només vull jugar a futbol....
Aquest article va dedicat a totes aquelles xiques “futboleres” incompreses per la societat, que han lluitat per fer allò que volien, jugar a futbol.
No en seran poques  als qui els sone aquestes converses de sobre taula, i aquesta lluita per aconseguir realitzar un esport. Està clar, que el futbol sempre ha estat considerat esport masculí per excel·lència, vivim en una societat, marcada clarament pels rols que s’atribueixen als homes i a les dones, i ben diferenciats. Començant des del principi, si naix xiquet ha de portar color blau i si naix xiqueta rosa, si naix xiquet serà futbolista i si naix xiqueta tenista, i així successivament. Jo personalment, per moltes voltes que li he pegat, encara no entenc aquestes obsessions, a cas no som persones humanes, amb raó, amb sentit comú, i perfectament desenvolupades com per a fer aquestes distincions? D’aquesta manera, es `pot afirmar que tant homes com dones naixem limitats, limitacions de sexe, discriminació sexual, perquè la mare que va a preguntar a quin esport pot apuntar a la seua filla, no espera que li diguen “a futbol femení”, espera que li diguen “a gimnàsia ritmica, a bàsquet, a tenis...”. En aquest punt, ja he nombrat unes quantes raons per les quals el futbol femení es desenvolupa tant a poc a poc. La meua intenció en aquest article, es intentar conscienciar a totes aquelles persones que el llisquen de que miren les persones com a persones, no com a homes o dones, i d’aquesta manera, cada vegada hi haurà molta més igualtat i heterogeneïtat en tots els esports, així els xics podran fer gimnàsia rítmica  sense ser discriminat per la societat  al mateix temps que les dones juguen a futbol. 

jueves, 7 de abril de 2011

DOCUMENTALES "VOCES CONTRA LA GLOBALIZACIÓN"

Voces Contra La Globalizacion

He querido hacer esta entrada porque teniendo en cuenta que hemos estado trabajando con las teorías curriculares, me ha parecido interesante desde una perspectiva crítica dar a conocer los 7 documentales que en resumen hablan de la sociedad globalizada y de sus consecuencias en la sociedad. Creo que como futuros profesionales de la docencia hemos de estar bien enterados del contexto de nuestra época, para responder a las necesidades de la actualidad. Creo que son 7 documentales que pueden abrirle los ojos a muchos y cambiar por completo la concepción de la palabra "justicia", bueno, aquí dejo un pequeño resumen de éstos.

 “Voces contra la Globalización: Otro Mundo es posible” consta de siete capítulos documentales, cada uno de ellos de una hora de duración, fruto de las conversaciones mantenidas entre el director y guionista de la serie, Carlos Estévez, y 54 personalidades relevantes provenientes de ámbitos muy distintos.

En el primero de ellos, titulado “Los amos del mundo”, se contó con testimonios de personajes como el Premio Nobel de Literatura José Saramago, el politólogo Sami Nair, Ignacio Ramonet, o el cantante Manu Chao, que hablaron en relación al modo en el que se está llevando a cabo en el mundo el modelo de globalización.

En “El sueño de Simbad”, segundo capítulo, se analiza el nuevo panorama laboral en el mundo: las deslocalizaciones de empresas, las grandes áreas de producción mundial (China e India), la inmigración, la perdida de la sociedad del bienestar en Europa, las privatizaciones, la pérdida de los derechos laborales, la victoria de la economía especulativa sobre la economía productiva y la política económica neoliberal.

El capítulo “Un mundo desigual”, se aborda la situación de la pobreza en relación al consumo en el mundo, las áreas de miseria en los países desarrollados, las pandemias, o el comportamiento de las grandes multinacionales farmacéuticas en los países en los que un tercio de la humanidad vive con menos de un dólar al día. “Camino de la extinción” hablará del calentamiento global, la perdida de millones de especies y las alarmas de los científicos de todo el mundo.

“El siglo de la gente”, es el séptimo capítulo que cierra esta serie, y se centra en los sucesos de Seattle y Génova y en el Foro Social de Portoalegre y Caracas, y plantea si ‘¿Otro Mundo es Posible?’ Y como debería ser.

La serie “Voces contra la globalización” combina los rodajes en diferentes lugares del mundo, con el archivo documental, crónicas de los informativos, o trabajos cinematográficos de directores como Win Wenders, Avi Lewis, Pino Solanas, o Jorge Drexler, con poemas de Mario Benedetti y la actuación de los mimos de Loucas da Pedra, de Pernambuco (Brasil).

Otras de las ‘voces’ de la serie será el economista Jeremy Rifkin (EEUU), ecologistas como el español Ramón Fernández Durán, el relator de las Naciones Unidas para el Hambre en el Mundo, Jean Ziegler, el ex portavoz del Foro Social de Génova, Vitorio Agnolletto, el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales, Giovanni Sartori, el especialista en química atmosférica, James Lovelock, o el analista social Jose Vidal Beneyto, entre otros.



AQUI OS DEJO UN LINK DONDE PODEIS VER ALGUNA PARTE DE CADA DOCUMENTAL: